Catalantatge ► La data d'avui: 12 de maig 🧩 Catalantatge

El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l’any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs. Queden 233 dies per a finalitzar l’any.

Esdeveniments

Països catalans

1706 – Felip V fuig precipitadament, amb el seu exèrcit en desbandada, cap a França, després del setge fallit de Barcelona durant la Guerra de Successió.
1810 – Al castell d’Hostalric, després de sis mesos de setge, 800 soldats que formaven part de la guarnició del castell van poder escapar del setge de les tropes napoleòniques.
1909 – Barcelona. Es crea el CE Júpiter, a la cerveseria Cebrián, al Poblenou, fundat per la fusió de dos equips amateurs del barri, l’Anglo-Espanyol i l’Stadium Nacional.
1917 – Barcelona. S’estrena al Teatre Victòria la versió teatral de L’auca del senyor Esteve, feta pel mateix Santiago Rusiñol.
1939 – Barcelona. És executat Francisco Javier Elola y Díaz Varela, magistrat del Tribunal Suprem de la Segona República Espanyola.
1980 – Barcelona. Mercè Rodoreda rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
2012 – PortAventura. Inauguració de la nova muntanya russa, Shambhala: Expedició a l’Himàlaia, que bat tres rècords europeus: la muntanya russa més alta d’Europa (76 metres), la muntanya russa amb la caiguda més llarga d’Europa (78 metres) i l’hypercoaster més llarga (1650 metres) i ràpida (134 km/h).

Resta del món

1916 – Presó de Kilmainham, Dublín. James Connolly i Sean MacDermott són afusellats per la seva participació en l’Alçament de Pasqua.
2008 – Terratrèmol a la província xinesa de Sichuan.
2010 – Hamburg (Alemanya). El Club Atlético de Madrid guanya la UEFA Europa League 2009/2010 en la final contra el Fulham Football Club.

Naixements

Països catalans

1737 – Girona. Francesc Dorca, religiós, historiador i erudit gironí (m. 1806).
1753 – València. Agustí Esteve i Marquès, pintor valencià (m. 1820).
1856 – Vilafranca del Penedès. Antonia Gili i Güell, poetessa catalana (m. 1909).
1892 – Barcelona. Roser Matheu i Sadó, poeta, escriptora, biògrafa i pintora catalana.
1900 – Barcelona. Pere Puig i Adam, pedagog i matemàtic català (m. 1960).
1904 – Barcelona. Miquel Coll i Alentorn, polític català, president del Parlament de Catalunya (m. 1990).
1922 – Campdevànol (Ripollès). Mercè Guix i Passola, jugadora de bàsquet i directiva esportiva catalana (m. 2009).
1925 – Barcelona. Jordi Bonet i Armengol, arquitecte i dirigent de l’escoltisme català (m. 2022).
1930 – Cornellà de Llobregat. Joan Carrera i Planas, clergue catòlic català, bisbe auxiliar de Barcelona (m. 2008).
1938 – Perpinyà. Marie-Josée Roig, professora associada de lletres i política nord-catalana.
1943 – Barcelona. Mercè Sala i Schnorkowski, economista i regidora a l’Ajuntament de Barcelona i presidenta de RENFE entre el 1991 i 1996 (m. 2008).
1954 – Manacor (Mallorca). Maria Antònia Mercant Nadal, professora i política mallorquina, ha estat regidora i diputada al Congrés.
1965 – Cartagena. Dolores Gay Bódalo, politòloga, sociòloga i política valenciana, ha estat regidora i diputada a les Corts Valencianes.
1973 – Alcoi. Patricia Blanquer Alcaraz, economista i política valenciana.
1981 – Vic. Josep Maria Roca i Bigas, jugador del Club Patí Vic.
1990 – Palma (Mallorca). Mar Bonnín Palou, ciclista balear.

Resta del món

1707 – Múrcia. Francisco Salzillo, escultor del barroc (m. 1783).
1756 – Oneglia (Itàlia). Maria Pellegrina Amoretti, jurista, doctora en lleis, tercera dona a llicenciar-se a Itàlia (m. 1787).
1767 – Badajoz (Espanya). Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa, gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit reial (m. 1851).
1814 – Schwabach (Baviera). Adolf von Henselt, pianista i compositor alemany (m. 1889).
1820 – Florència (Gran Ducat de Toscana). Florence Nightingale, infermera i reformadora social (m. 1910).
1834 – Tours (Indre i Loira). Louise Marquet, ballarina i mestra de ball francesa.
1895
- Niagara Falls (Canadà). William Francis Giauque, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de 1949 (m. 1982).
- Madanapaḷḷi (Chennai, Índia). Jiddu Krishnamurti, filòsof (m. 1986).
1900 – Viena. Helene Weigel, actriu i directora del teatre Berliner Ensemble (m. 1971).
1907 – Hartford (Connecticut, EUA). Katharine Hepburn, actriu estatunidenca (m. 2003).
1910
- El Caire (Egipte). Dorothy Crowfoot Hodgkin, química i professora universitària anglesa, Premi Nobel de Química de 1964.
- Forlì. Giulietta Simionato, mezzosoprano italiana, considerada una de les grans veus de l’òpera de postguerra (m. 2010).
1916 – Rocha (Uruguai). Nydia Pereyra-Lizaso, compositora, pianista, i educadora musical uruguaiana (m. 1998).
1918 – Nova York (EUA). Ethel i Julius Rosenberg, matrimoni dels EUA, executats a la cadira elèctrica acusats d’espionatge.
1920 – Praga (Txèquia). Vilém Flusser, filòsof.
1924 – Estelí (Nicaragua). Claribel Alegría, escriptora i periodista nicaragüenca (m. 2018).
1929 – Budapest (Hongria). Ágnes Heller, filòsofa hongaresa (m. 2019).
1930 – Seal Beach (EUA). Pat McCormick, saltadora nord-americana, ja retirada, que destacà a la dècada del 1950.
1942 – Billericay (Anglaterra). Ian Dury, actor i cantautor anglès (m. 2000).
1947 – San Francisco (EUA). Catherine Yronwode, escriptora, editora, dissenyadora gràfica i tipografista estatunidenca.
1949 – Ourense (Galícia, Espanya). Elena Salgado Méndez, enginyera industrial, economista i política gallega, que ha ocupat la Vicepresidència del Govern espanyol i diversos Ministeris.
1950 – Süptitz (Saxònia, RDA). Renate Stecher, atleta alemanya medallista olímpica i recordista mundial de velocitat i relleus.
1977 – Teheran (Iran). Maryam Mirzakhani, matemàtica iraniana, primera dona a guanyar la prestigiosa Medalla Fields (m. 2017).
1988 – Rio de Janeiro (Brasil). Marcelo Vieira da Silva Júnior (conegut com a Marcelo), futbolista brasiler.
1995 – Franklin (Tennessee, EUA). Luke Benward, actor còmic i cantant estatunidenc.

Defuncions

Països catalans

1418 – Sarrià (Barcelona). Violant de Pallars, monja clarissa, abadessa de Pedralbes.
1913 – Barcelona. Enriqueta Martí i Ripoll, segrestadora, suposada proxeneta i assassina en sèrie de nens (n. 1868).
2001 – Barcelona. Maruja Fernández, locutora de ràdio espanyola; des de 1962, la veu d’Elena Francis (n. 1925).
2002 – Ciutat d’Eivissa (Illa d’Eivissa). Marià Villangómez, poeta i traductor eivissenc (n. 1913).
2013
- Requena (Plana d’Utiel). Antonio Núñez Celda, pilotaire valencià.
- Barcelona. Constantino Romero García, presentador de televisió, locutor, actor i actor de doblatge català.
2014 – Sitges (Garraf). Lolita Mirabent i Muntané, bibliotecària que visqué i exercí com a tal a Sitges (n. 1926).
2023 – Granes. Remei Oliva, exiliada, última mare viva de la Maternitat d’Elna (n. 1918).

Resta del món

1796 – Ansbach (Baviera). Johann Peter Uz, poeta alemany (n. 1720).
1871 – París (França). Daniel Auber, compositor francès, autor d’unes 70 obres per a l’escena, òperes, ballets i música religiosa (n. 1782).
1897 – Kuopio (Finlandia): Minna Canth escriptora i feminista finlandesa.
1902 – Jamaica Plain (Boston, EUA). Marie Elisabeth Zakrzewska, metgessa prussiana, pionera als Estats Units (n. 1829).
1905 – Neuwaldegg (Àustria). Mila Kupfer-Berger, soprano dramàtica austríaca.
1907 – París (França). Joris-Karl Huysmans, escriptor francès (n. 1848).
1910 – Londres (Anglaterra). Sir William Huggins, astrònom anglès conegut pels seus treballs pioners d’espectroscòpia astronòmica (n. 1824).
1921 – Madrid. Emilia Pardo Bazán, escriptora gallega, introductora del naturalisme a Espanya.
1927 – Neuilly-sur-Seine (Suissa). Louise Catherine Breslau, pintora suïssa nascuda a Alemanya (n. 1856).
1931 – Trieste (Itàlia). Ernestina Bendazzi Garulli, soprano italiana (n. 1864).
1935 – Varsòvia (Polònia). Józef Piłsudski de Kościesza, va ser el primer Cap d’Estat (1918-1922), mariscal de Polònia (des del 1920) i dictador (1926-1935) de la Segona república polonesa (n. 1867).
1950 – Gant (Bèlgica). Anna de Weert, pintora impressionista, assagista i prosista (n. 1867).
1963 – Montevideo (Uruguai). Carmen Barradas, una de les grans pianistes i compositores uruguaianes (n. 1888).
1966 – París (França). Anna Langfus, escriptora en francès d’origen polonès, Premi Goncourt de 1962 (n. 1920).
1970 – Estocolm (Suècia). Nelly Sachs, escriptora alemanya, Premi Nobel de Literatura de l’any 1966 (n. 1891).
1973 – Los Angeles (EUA). Frances Marion, periodista, escriptora i guionista estatunidenca.
1980 – Richardson (Texas, EUA). Bette Nesmith Graham, mecanògrafa, dissenyadora i empresària, inventora del Liquid Paper (n. 1924).
1985 – París (França). Jean Dubuffet, pintor i escultor francès (n. 1901).
1986 – Buenos Aires (Argentina). Alicia Moreau de Justo, metgessa i política argentina, figura destacada del feminisme i del socialisme (n. 1885).
1995 – Cardano al Campo (Varese, Itàlia). Mia Martini, destacada cantant italiana de música pop de les dècades de 1970 i 80 (n. 1947).
1999 – Sant Petersburg (Rússia). Ígor Mikhàïlovitx Diàkonov, historiador, lingüista i traductor rus (n. 1914).
2008 – Varsòvia (Polònia). Irena Sendler, coneguda com l’àngel del Gueto de Varsòvia, treballadora social i infermera polonesa (n. 1910).
2014 – Zúric (Suïssa). H. R. Giger, artista gràfic i escultor suís (n. 1940).

Festes i commemoracions

Dia internacional de la dona matemàtica, recordant la data de naixement de Maryam Mirzakhani, amb la intenció que sigui una data de celebració i inspiració per a les dones matemàtiques de tot el món
Festes de Moros i Cristians a Biar: dia de la patrona, la Mare de Déu de Gràcia